Més que especial. +18

Aquell dia era peculiar, ella l'havia esperat amb impaciència durant tant de temps... No eren dies, tampoc hores, ni mesos. Eren anys, aquella data l'emocionava i la feia pensar en un futur. El deu era el seu número de la sort, el número que de petita ella portà a la samarreta de bàsquet, aquell que sempre li havia agradat i acompanyat en els bons i mals moments, en les victòries i en les derrotes, era aquell número que l'havia fet madurar, que en certa manera any rere any l'acompanyava.

Amb paciència i moltes ganes, amb una gran il·lusió, així era la seva espera. Però també patint una certa intriga per saber com seria, com ho celebraria, com emprendria aquest important canvi d'etapa, el seu propi canvi de vida. 10/10/10, era el gran dia. També el seu aniversari. Un aniversari important. Aquell que ens marca a tots un abans i un desprès, per fi va arribar. Divuit. (Perquè no deu, pensà rient.)

Ella estaba seguríssima que no seria un día més, ni tan sols un altre cumpleanys qualsevol.

Rumiava metre anava de camí al restaurant: "Un dia tan normal per ells (referint-se a la gent del carrer) i tan especial per mi, un dia gris i pluvios que es torna de colors. Un dia en que la ilusió d'un nen petit retorna a mi i m'enadono de que no he crescut, que segueixo essent aquella petardota de sempre, que només en certes ocasions posa els peus a terra i rumia i pensa i actua amb consciència. És avui, és ara, és en aquest mateix instant quan sóc capaç de sentir aquell calor que em brinden els més propers a mi, aquells que realment demostren estimar-me.
"Què t'esperaves nena? Una festa a la lluna?" No, no ha estat a l'espai interestel·lar però igualment inoblidable. El més reconfortant són aquelles típiques paraules com felicitats, per molts anys, que compleixis molts més. D'altres frases mítiques com "portat bé perquè ja pots anar a la pressò", "que afortunada! Ja pots votar i decidir pel teu país.". I després venen aquells més filosòfics, inconformistes i originals que et diuen que el teu viatge no ha fer més que començar, que a partir d'aquest punt tot passa volant i que s'ha d'aprofitar i gaudir de cada moment que encara queda molt per viure. No importa el com, a m'importa el motiu i sobretot el detall d'enrecordar-se'n de mi, de fer-me saber d'alguna manera que estic present a les seves vides. Gràcies a tots, de tot cor."

[Grans moments. Grans sorpreses. Grans persones. 
JO COM A GRAN. Majoria d'edat.]