Silenci. Va ser totalment necessari el silenci per parlar-nos, imprescindible per captar tot allò que ens volíem dir. Ell va ser l'únic testimoni de la nostra conversa... La seva mirada m'ho deia tot, i jo l'entenia a la perfecció.
Una subtil aclucada d'ulls i la imatge es convertí en record.
Un instant que va ser etern, un instant que es quedà gravat per l'eternitat.
La vida seguia, però el món es parà de cop per nosaltres. Dubtarem, no vam saber ben bé com reaccionar i els impulsos es varen fer amb el timó: pas enrere per agafar "carrerilla", pas enrere per fer temps, pas enrere per no penedir-nos de saltar a l'abisme del nostre interior.
[Hi ha moments que et deixen sens paraules.]
[Hi ha moments que et deixen sens paraules.]

1 comentari:
Pas endevant per poder construir un potser...o un alomillor.
Ets sencillament preciosa, i jo no puc demanar mes prinsesa.
Construim un mon per a nosaltres petita?
I (l) u
Publica un comentari a l'entrada