Hola. Sabeu? Avui no sé que escriure. Típic. El que no és tan típic és que l'única cosa que vulgui fer de profit avui sigui... plorar, escoltar cançons tristes i descolgar el moco. Sí, sí, no ho entenc, però és així, es un dia d'aquests que et lleves amb els cables creuats i dius amb ànims retòrics: "Què faig? Dons mira... ploraré una mica, va!, que fa temps que sóc massa feliç". Bueno, per que mentir-nos... En realitat, ja em vaig anar ahir a dormir així, amb aquesta predisposició ploranera... Però, eh!, que no passa res, que això de vegades passa i mira, no es pot evitar. Avui m'ha tocat a mi, demà potser a un altre, o no. No ho sé. Qui ho sap? Ningú... "A apechugar cómo una campeona, que es lo que soy!", tot hi això, després de tot, he quedat i no tinc ganes de sortir. Però gens ni mica! Sortiré, por mis cojones que sortiré y gaudiré del esplèndid i 'estupèndu' día de platja que fa. Un día perfecte per anar al PRIDEE BCN i gaudir de la festa. Ja veureu com m'animo o m'animo! No hi ha una altre opció possible :)
No sé, havia de dir-ho a algú, ho sento.
P.D. Et trobo a faltar mama.
2 comentaris:
ara només falta que ens expliquis com va anar :)
No ploris i mira cap endevant, res es irreversible menys la mort i estem vives no? Gaudim una mica del sabor que te la vida, y si avui t'ha deixat un gust salat a la boca, no et preocupis, dema et portara el mes dols de tots els dolços del mon, i pasat? Qui sap?
Gaudeix del moment petita
P.D ella tambe a tu, estic totalment segura
Publica un comentari a l'entrada