Milers de mocadors gastats en poc temps, quant de temps? Dos dies? Potser menys... Mitja tarda? No, encara no tenia la plorera fluixa, encara era capaç de controlar els seus sentiments, encara vestia un perfecte somriure a la cara.
En arribar a casa el món es tornà gris, només sent la presència d'ella. Se li omple el pensament de records i no pot evitar plorar. L'angoixa l'atrapa, comença a formar-se aquell nus incòmode a la boca de l'estòmac, comença a posar-se nerviosa, a no saber on parar. Dubta d'anar-se'n al parc a fer un tomb i parlar-li als núvols. També es planteja ficar-se al llit i perdre's entre els llençols, però té una idea millor, posar-se a escriure tot i que sent que està morint per dins.
Vol que l'ex-parella conegui la tortura per la qual està passant, vol que s'enadoni de que ha estat una bogeria i que realment la necessita per viure, vol que la normalitat sigui el passat i que el present s'ompli de felicitat. A ella li agradaría que el sol sortís cada matí, que les estrelles llueixin per les nits i que li fessin recordar que no està sola, que el món fes un brindis a la seva salud i que li desitjés el millor.
[Aprendre a superar els d'alta-baixos amb teràpies própies.]
3 comentaris:
q t'ha passat? Ets massa guapa per patir així per algú..
Són lescoses que té l'amor, si t'enamores ja saps que t'arrisques a patir.
Foto por Carlos Rincón
Publica un comentari a l'entrada