Amor adolescent

Que bonic poder tornar a sentir-se com un adolescent, va pensar.

En temps ja llunyans recordà com se li sortia el cor d'emoció cada cop que pensava en aquella persona especial o se la imaginava al seu costat, arrambada a ell. Encara veia el somriure babau que li quedava impregnat a la cara tot el dia després de trobar-se-la, els ulls brillants i les mans inquietes. A tothora espitós, atent al telèfon per si rebia notícies fresques, notícies calentes, en fi, notícies d’ella.

Aquelles llàgrimes rodolant-li per les galtes quan la sentia lluny i/o distant, aquelles nits en vela pensant, vivint de la imaginació, també de records... Sempre amb la por al cos, gaudint al màxim cada instant, exprimint cada segon, emmarcant cada mirada, cada somriure, cada carícia, cada petó com si de l'últim es tractés.

Somnis que semblaven realitat, que es convertien en reals, que els van fer tremolar. Vine't amb mi i no em deixis anar si us plau, li pregà.

Melanconiós confessa al seu fill que hi han sentiments amb el quals cal retrobar-se de tant en tant, que no s'han d'oblidar perquè són bonics i enriquidors... Són sentiments que t'omplen de vida, que et fan renéixer.
- Qui no voldria tornar a ser jove i viure de nou l'amor intensament!?

[Whatever I did, whatever I said. I want you back for me...]