Cremalleres a la boca per no dir lliurement el que penso o sento, no vull que em coneguin de veritat. I esque no vull sentir-me vulnerable, no vull quedar-me indefensa, despullada sense cap as sota la màniga. Portar el control sempre és al que estic acostumada i no vull que m'agafin d'imprevist i no estar a punt. Tinc por a caure del precipici i que no hi hagi ningú a baix per salvar-me de l'abisme i per tant, anar directa entre reixes, condemnada.
Ser presonera i sortir en llibertat condicional on haig d'anar amb peus de plom i vigilar cada passa que faig en va, perquè més val prevenir que curar, així què millor no caure per no trencar els pantalons i quedar descoberta. Punt dèbil, ja en tic un i l'han trobat, és visible... Sagna. Estic fotuda, perquè la ferida ja és oberta. Estic exposada al perill, no tinc cap tipus de defensa, ho he donat tot en el camí i no em queda pràcticament res.
[ No fa mal qui vol, sino qui pot i tu tens aquest privilegi... ]
2 comentaris:
tranqui, yo siempre estare ahi si tu quieres, para todo!! :)
te quieroo feaaa (L)
PD: una anonima qe cada dia te quiere mas..
eres demasiado fuerte como para caer, no conozco otra persona que sea mas fuerte que tu, y si la herida sangra solo tienes que curarla, sea como sea. Yo no permitire que caigas, porque si caes caigo contigo y haria todolo posible para qeu tu no te hicieras ningun daño. Aunque hay veces que controlar la situacion no es tan facil como parece, quien es capaz de controlar sus sentimientos? nadie, podemos creer que en momentos clave podemos reprimirlos, pero no controlarlos. No se siqueira lo que estoy diciendo, cada dia desvario mas y digo cosas sin sentido...pero piensalo, quiero que estes a salvo de todo lo que este en mi mano para qeu lo estes.
Publica un comentari a l'entrada