Avui he vist a una nena que m'ha cridat molt la atenció, no m'havia passat mai, mai no havia tingut aquesta sensació, tampoc crec que mai m'hagués fixat en algú com ella.
Ella no era el meu "tipus" de noia, tampoc el prototip general establert. Puc dir-te que estaba un xic grassoneta, però m'agradava com vestía, la feia interessant... La seva cara m'ha cautivat, tot i que portaba una gorra i uns cabells arrissats que no deixaven veure gaire... Tot i això he fet l'esforç i he descobert uns ullasos blaus brillants, una cara rodona amb aparença suau i agradable de besar. No sé perquè, però m'ha semblat encantadora. Sabeu? Només l'he trobat un inconvenient, la seva mirada era trista i les seves galtes vermelles, com si hagués acabat de plorar.
Ella no era el meu "tipus" de noia, tampoc el prototip general establert. Puc dir-te que estaba un xic grassoneta, però m'agradava com vestía, la feia interessant... La seva cara m'ha cautivat, tot i que portaba una gorra i uns cabells arrissats que no deixaven veure gaire... Tot i això he fet l'esforç i he descobert uns ullasos blaus brillants, una cara rodona amb aparença suau i agradable de besar. No sé perquè, però m'ha semblat encantadora. Sabeu? Només l'he trobat un inconvenient, la seva mirada era trista i les seves galtes vermelles, com si hagués acabat de plorar.
He estat una mica descarada, però és que havia aconseguit captar tota la meva atenció i no ho he pogut evitar, l'he repassada, l'he seguida amb la mirada des de el primer moment que l'he vist, des de que s'ha parat al semàfor, mentre creuava el pas de zebra, fins que a girat la cantonada al final del carrer. S'ha adonat, potser l'he intimidat, no ho sé. Ella també s'ha girat, i desprès ha abaixat el cap assentint... No m'agradaria que hagués pensat malament, que s'hagués sentit incòmode o fins i tot ofesa... Penso: "hauré estat agressiva?".
Volia anar cap a ella i fer-li saber el que havia despertat en mi, volia parar-la i dir-li una simple frase que la fes sentir bé i desprès, marxar com si res. "Ei nena, tens una cara preciosa, somriure una mica no t'aniria gens malament.", però no he tingut valor i m'he quedat amb un regust amarg. El pròxim cop, si tinc la sort de tornar-me-la a creuar, potser no m'ho penso dos cops.
[Cómo un ángel caído del cielo!]
5 comentaris:
Mira segur que l'hauries agafat per sorpresa i poc t'hauria dit, però un cop passat el temps hagués agraït que algú li hagués dit lo bufona que estava... ara, mai recomanis un somriure si no saps la història que hi ha darrera... mira igual t'agrada aquest pensament..Reprender y corregir a alguien por sus errores es importante. Este acto esencialmente caritativo es la primera obligación del Samurai. Pero hay que esforzarse en hacerlo de la manera conveniente. En efecto, es fácil encontrar cualidades y defectos en la conducta del prójimo. También es igualmente fácil criticarlo. La mayoría de las personas se imagina que es por gentileza que dicen a los otros lo que no desean oír y si alguna vez sus críticas son mal acogidas, piensan que los otros son incurables. Tal manera de pensar no es razonable. La misma da tan malos resultados como colocar a alguien en una situación embarazosa o bien si alguien nos insultara. Esto no es muchas veces más que una mala manera de sacar lo que nos pesa en el corazón.
Umm, no és meu ehhhh que jo no tinc tan bones idees...
Bona observadora....
Fa molts anys, ben entrada de nit, vaig sortir de casa meva plorant i vaig acabar seient en una cera d'un carrer. Va passar un home i em devia veure tan trista que se'm va acostar per preguntar-me si necessitava res. Vaig quedar molt parada i li vaig dir que estava bé i que esperava algú; no tenia cap ganes de parlar amb ningú i menys amb un desconegut, però sempre més recordaré que algú s'hagués atrevit a oferir-me un cop de ma sense tenir cap motiu per fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada