"Sí que cal. És a dir, em cal a mi. He de dir-li moltes coses. I no estic dient que en Lluís sigui la persona més important a la meva vida, seria una autèntica bestiesa. Però a mi em sembla que el fet de tenir germans et regala una seguretat per anar per la vida que cap altra cosa NO et pot donar. Els pares et donen protecció i amor, els avis et donen afecte i tendresa, els amic et donen complicitat, la parella... t'ho dóna tot. Però els germans t'acompanyen, i aquesta companyia et fa les coses més fàcils, el camí més planer i més clar."
Llibre: Petons de diumenge.
[I ella somicava i deia entre sanglots: "Vull estar amb tu".]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada