Qui ho diria que jo ara podria trobar-me en aquesta situació. Mai no he tingut res en contra, tampoc no ho rebutjava, però en un principi no m'hi sentia personalment identificada, simplement em mantenia al marge i em deixava emportar pel cabal fluid del riu al què, sense voler-ho, m'hi veia ficada. Em limitava a seguir el seu curs, el curs de la vida, el què en aquell precís moment, jo, tenia al davant.
No vaig mirar més enllà, no vaig adonar-me que aquest no era l'únic límit, sinó només el que jo (o ells) des d'un principi havia (o m'havien) establert per norma general.
Arriba un moment que decideixes nadar a contra corrent i és quan t'adones que pots anar més enllà, i t'omples de curiositat i ganes.
I sí, tu també tens dret a provar i això no és dolent ni molt menys, sinó tot el contrari... T'enriqueixes a tu mateix... Experimentes noves sensacions, descobreixes nous estímuls, trobes altres reptes i metes pels quals lluitar. Mica en mica, et vas endinsant, sense adonar-te'n, en un món poc conegut; un món que costa de veure a simple vista, però que existeix i que si ets curiós i t'atreveixes a entrar-hi et sorprèn i creu-me, ENGANXA!
No és només un simple món paral·lel que passa desapercebut en la nostre societat, és també totes les persones que el formen, aquelles persones magnífiques que he conegut en aquest pas, també tot el que he viscut, tastat, ¡après!, són moments immillorables, inoblidables... Són moments grans, molt grans!
I sí, tu també tens dret a provar i això no és dolent ni molt menys, sinó tot el contrari... T'enriqueixes a tu mateix... Experimentes noves sensacions, descobreixes nous estímuls, trobes altres reptes i metes pels quals lluitar. Mica en mica, et vas endinsant, sense adonar-te'n, en un món poc conegut; un món que costa de veure a simple vista, però que existeix i que si ets curiós i t'atreveixes a entrar-hi et sorprèn i creu-me, ENGANXA!
No és només un simple món paral·lel que passa desapercebut en la nostre societat, és també totes les persones que el formen, aquelles persones magnífiques que he conegut en aquest pas, també tot el que he viscut, tastat, ¡après!, són moments immillorables, inoblidables... Són moments grans, molt grans!
*Sensibilitat, tendresa, complicitat... Tot elevat a la seva màxima potència, una protecció mútua i recíproca que t'omple de seguretat i orgull.
[Viure, una experiència única i personal..]
3 comentaris:
Només et puc dir:
"El amor es confianza, responsabilidad, sopesar tus opciones y sentimientos, vivir el resto de tu vida en consonancia con ellos y sobre todo, no hacer daño a la persona amada,¿es eso el amor?,
multiplicalo por infinito, llevalo hasta el fin de la eternidad y a penas tendras un atisbo de que hablo."
O
"El amor es pasión, obsesión, no poder vivir sin alguien. ¡Pierde la cabeza! Encuentra a alguien a quien amar como loca y que te ame de igual manera. ¿Cómo encontrarlo? Pues...olvida el intelecto y escucha al corazón. Porque lo cierto es que vivir sin eso no tiene sentido alguno. Llegar a viejo sin haberse enamorado de verdad... en fin, es como no haber vivido. Tienes que intentarlo, porque si no lo intentas, no habrás vivido."
I no, no són meves....
És curiós que, expliquis aquestes coses al teu blog. Sincerament em sobta llegir segons quines coses però, deu ser perquè sóc molt (massa?) tradicional jo.
Tot i que fa temps que el conec, no hi entro molt sovint. Em diverteix però, sempre que ho faig.
M'alegro per les teves descobertes!
I m'alegro de poder-te llegir!
A la fí, és amor no?, no li posam pas barreres.
Publica un comentari a l'entrada