Jo vull pensar que ha marxat per omplir-se de força, de noves idees i per portar-me grans innovacions. Pensaré amb ella, aplicaré la llei de l'atracció.
On es la meva inspiració? Tu l'has vista? Es que crec que l'he perduda. El motiu? Pues... Potser no l'he tractada com ella s'esperava, com es mereixia, potser l'he sobreexplotat i és per això que a marxat. O, sense més preàmbuls, ella, al igual que jo, necessitava unes bones vacances i sense pensar-s'ho ni consultar-m'ho a dit adéu silenciosament. El que espero és que no sigui per sempre, però qui sap. Qui sap el que vol, el que sent, el que farà.
Segur que ha estat un rampell, tot i que a hores d'ara l'únic que sé amb certesa és que no hi es, que m'ha abandonat.
Juntament amb ella s'ha endut els temes dels què parlar i les idees guardades amb clau a les meves reserves per quan la meva ment topa amb el color blanc i s'impregna d'ell. M'he quedat absolutament sola, no hem queda res, no hi ha res al meu cap. Es buit, l'única fidelitat que tinc es la del bolígraf i el paper, del teclat i la pantalla. La teva, tu, que llegeixes els meus desfogaments, les meves angusties. Ningú més. Tot i que pensant-ho bé: ¿Què més vull? Res més. ¿Què més necessito? A ella, a la inspiració, de qui porto parlant desde que he començat a escriure. Ella ha estat qui m'ha fallat, però això no és cap problema, tan sols em cal canviar-la, reemplaçar-la per quelcom que no hem deixi sola quan no ho necessito.
[La gelosia pot ser un motiu de retorn.]
1 comentari:
Doncs per no ser-hi... una entrada força inspirada... mira la inspiració ens vol fer creure que no hi és i que ens abandona, però en el fons sap que no seria res sense nosaltres que li donem cos i la fem latent... segur que t'està mirant des de algun racó i fent-se un fart de riure...
Publica un comentari a l'entrada