13 d’agost, 2010
Que si, que no... Que nunca te decides.
Per mi la bisexualitat és una etapa transitòria, és no saber el que vols, com explicar-ho, és dir que ets bi i ja et taxen de viciós/a. No hi estic d'acord, no m'identifico amb el mot 'bisexual', no m'agrada que m'identifiquin, tot hi que el meu cas coincideixi a la perfecció amb el significat de la paraula, no hem sento així i s'ha acabat. En realitat, l'únic que faig jo és tantejar el terreny, només estic decidint-me, posant en ordre els meus sentiments, pensaments, emocions i idees.
M'agradaría poder possar límits a l'amor, poder decidir el que m'agrada, el que no. Poder controlar els meus gustos, però no puc és per això que visc la vida tal i com se'm presenta.
Intento no pressionar al meu cor, jo el deixo viure, vull que sigui lliure. No li poso cap paràmetre a seguir, ell s'enamora d'una ment, d'una personalitat, d'una mirada, d'un somriure... I no d'un cos ni tampoc d'un sexe determinat. Ell viu i deixa viure, ell intenta ser feliç a cada moment, amb qui li ve de gust, quan li ve de gust.
Que importa si trobo una princesa o un príncep, un Romeo o una Julieta, que més dóna qui sigui si al cap i a la fi el que compta realment és començar aquest conte, formar una historia i arrencar les últimes pàgines per evitar que arribi el final.
Sincerament? No m'agrada parlar d'això, hem sento indefensa, com una nina exposada a l'aparador del món real...
[Difícil d'entendre, potser. És el que sento, però.]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
A ti que no te etiquete nadie, te tiene que importar un mísero rábano rosita tirando a violeta lo que piense la gente, tú eres como eres y estás y te besas con quien quieres, ya sea hombre o mujer: es una mente, no un cuerpo.
Y si fuese el caso de que te atrae un cuerpo sea el de un chico o una chica, qué más dará no eres ninguna viciosa, eso sí que es una verdadera etiqueta que no es real: la de viciosa. Se lo inventaron los antiguos y la gente se la va trasmitiendo los unos a los otros sin ni siquiera pararse a escuchar lo que oyen y lo que posteriormente dicen.
La verdad es que lo tuyo es bisexual, pero es una etapa tan aceptable y tan igual que la hetero o la homo, acéptalo en tu persona tú también, que ser bisexual no es ningún castigo de Dios ni ningún superpoder de puedofollareldobleporquemegustató.
(L)
Eres la mejor Noe... Pero que tu sabes que yo me acepto, que no me importa mi orientación, es lo que hay y punto, ya que esto no lo puedo controlar.
Lo que no me gusta la simple etiqueta, la palabra BISEXUAL, no entra en mi cabeza... Para mi es un mote y nada más.
Así que yo lo únic que hago es aceptarme como soy, quererme y vivir la vida loca.
UnbeeeeesoENNE
ei,
totes sóm heteros fins que deixem de ser-ho. llavors sóm bisexuals, fins que deixem de ser-ho també.
Ens podem enamorar d'una persona i sentir-nos atretes per aquesta, independentment del seu sexe.
tansols son etiquetes..
"lo que digan los demás está de más"
http://carmesanchez.blogspot.com/2010/03/bisexualidad.html
Unpetó
Mira si un té clar el que és poc li haurien d'afectar les paraules dels altres, el problema és quan ni un té clar el que és i espera que els altres li diguin... perquè ningu com un s'arriba a conèixer.. ja veus, jo soc un vampir i no et dic la mala fama que tenim... ains, si el més lleig que em diguessin fos: viciòs... per cert, ser viciós és dolent....
No no ho sóc de viciosa, jo tinc clar el que sóc i es per aixó que no m'agrada l'etiqueta. Perque no sóc cap mot. Són simples sentiments que experimento en cada moment / etapa de la meva vida, tot i que de vegades em fan tornar-me una mica boja, però aquesta sensació... m'agrada... Algun dia, quan estigui preparada, sense adonar-me'n, hauré possat en ordre els meus gustos i m'hauré decantat.
Gràcies Eulàlia i a tu, vampir, per les vostres graaates paraules que tinc l'honor de llegir en cada post :)
No deixis que et posin ni etiquetes ni títols, ets senzillament, tu.
No posis tampoc limit a l'amor, si estimes, ben a fons!
ei,
jo també sóc senzillament (o complicadament) jo.
I no per aixó deixo de ser bisexual
tansols és una etiqueta, no cal donar-hi tantes voltes. no cal.
cadascú és com és.
amb el meu ex, jo era jo (etiqueta hetero)
i amb la meva ex, també jo era jo (etiqueta lesbiana)
ara que estic soltera (etiqueta bisexual)
què més dona si és un ell o una ella.
·
Les etiquetes son per qui te por a perdre les coses o els objectes, donat que no som objectes, qui ens qualifica y classifica possiblement sigui per incapacitat de reconèixer que la llibertat d’acció i sentiment no te límit.
Molt bona reflexió, m’agrada.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada