El meu cosí de vuit anys està molt entusiasmat. Explica que vol muntar una botiga de peixos, ell i tres amics més. Diu que anirà a ”pescar”, que els capturarà amb una ret i que després els agafarà per la cua i els ficarà a una gran peixera. Diu que quan algú vingui a comprar els donarà el peix en una bossa que contindrà tot l’aigua de la peixera! Es pensa que els traurà el treball al del Garden Center i no l’importa “perquè ells no només venen peixos, també d’altres animals i plantes, es clar!”.
Encara no té cap peix i ja em vol regalar un, puc fins i tot, escollir el que jo vulgui, eh! Ja sé com ho faré, se’l dibuixaré i pintaré en un paper a veure si es capaç de trobar-me’l... Ell portarà la xarxa; un altre amic seu, la peixera; l’Unai, el menjar especial de peixos i l’amic restant aportarà l’establiment on es durà a terme el negoci. S’ompliran les butxaques de bitllets. No ho dubta, tampoc jo no ho dubto!
Parla i els ulls li brillen amb intensitat... És tan innocent... Es posa nerviós, tartamudeja y no pot parar de gesticular. Està capficat, és un il·lús més que creu en ell mateix, en les seves possibilitats, que no li importa el que li diguin, que té les idees fixes i no dubta en que arribarà al cim.
Projectes, il·lusions de nens petits que hem recorden a mi, a la meva infància, a aquesta gran etapa en general. Una etapa que, jo, he deixat enrere, però a la qual retorno per moments. Un cop vaig dir a me mare que salvaria el món, que donaria les meves joguines a tots aquells nens que veia per la tele que no tenien res, a tots a aquells nens que no havien sigut bons i per tant ,els reis, no els havien portat, ni tan sols, carbó.
[Hay imposibles que un día consigues sin darte cuenta!]
2 comentaris:
Saps, i el dolent no es mirar-los tot saben que no és més que un somni, el dolent és voler fer-se l'important trencant-lis precisament el somni... (que ja vec que tu no fas... :) )
Però no perdis els somnis, encara que diferents s'han de mantenir.
Publica un comentari a l'entrada