"En el amor hay siempre un poco de locura; pero también hay siempre un poco de razón en la locura. Y yo, que soy amigo de la vida, pienso que las mariposas, las pompas de jabón y los hombres que son como ellas son los que más saben de felicidad. [...]" Así habló Zaratustra.

23 de juliol, 2010

AIROLG A SEL SETNAS














Avui comencen els dies més moguts de l’any, els més intensos, els més especials per tothom. Aquestes festes les 'disfruta' des de els més gran fins als més petit, passant per totes les edats... Avui, comença la festa major de Mataró, LES SANTES!

Aquests dies posen la ciutat cap per baix, es fa gresca als carrers i es respira un aire diferent. Tots som altres i vestim igual, la samarreta típica de la festa i el barret de palla, que és el més ‘santero’!

La disbauxa, la gresca, la gatzara i el ‘desfase’ són les quatre paraules que defineixen millor les nits juvenils en aquests intensos dies. Això no sé si es bo o més bé, dolent. No hi ha control, hi ha moments en els què realment la ciutat fa pena. Sí, aquesta afirmació l’he feta jo, una adolescent de 17 anys (de les que aparentment no en queden) que no es perd una nit, que gaudeix tots els dies de Santes com ningú, com tothom. És difícil de creure, però no cal tenir més de dos dits de front per adonar-se’n... Com bé diu en J. A. Barón, l’alcalde, en aquesta setmana les coses passen a l’inrevés, però seguint un ordre i no de qualsevol manera, no és un escampi qui pugui, ni tampoc un tot s'hi val, ha d’haver un cert control, un equilibri entre el seny i la rauxa necessària per gaudir d’aquestes magnífiques festes. I jo a aquestes paraules afegeixo un apunt, que també s’ha de tenir un límit, conèixer on es troba el límit de cadascú i no deixar-ho tot en mans del l’alcohol i d’altres. Penso francament que és una pena que per passar-ho bé haguem de traspassar fronteres.

Em llegeixo i semblo una mare, una persona ‘avorrida’, com se sol dir una amargada, amb males paraules: una malfollada... ho sé, ho admeto, i perdoneu-me l'expressió però no trobo altres paraules per descriure amb sinceritat com em sento desprès de llegir la meva manera de veure la crua realitat.

Ara, dit això, ja només em queda dessitjar-te unes SENOB SETNAS! fAquí deixo l'ordre desordenat... Ho sento, és el que tenen les Santes, que em capgiren; estic feta tota una santera, sóc una Setnas!

1 comentari:

Joana ha dit...

Bones Santes!!!
No ets aburrida, ets una persona assenyada.

"Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad. Me gusta la gente con capacidad para asumir las consecuencias de sus acciones, la gente que arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien se permite huir de los consejos sensatos. [...]
Me gusta la gente capaz de entender que el mayor error del ser humano, es intentar sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón. [...]"
La gente que me gusta, Mario Benedetti.

Albert Einstein says:

"No pretendαmos que lαs cosαs cαmbien si siempre hαcemos lo mismo."

"Sin desαfíos lα vidα es unα rutinα, unα lentα αgoníα..."


Sαbiαs pαlαbrαs lαs de este hombre =]