Sofrir no és la paraula adequada per definir-ho amb precisió, tampoc fer-se derrogar. El que vol és ser dura per sentir-se respectada, reconfortada, per que no la prenguin com a fàcil, com a una igual. Per no ser una més. Per que la valorin, per que no la oblidin amb rapidesa, per que la conservin i no la utilitzin. Per que no la reemplacin.
Ella només vol trobar aquella persona que la estimi i no troba la manera d'aconseguir-la. Vol aparentar ser forta, vol que la vegin com a un impossible i que s'esforcin per fer-la seva i que després siguin capaços de conservar-la amb dignitat. Vol sentir que val alguna cosa, que no és només un físic, que té una personalitat encisadora. Ella dóna carinyo per rebre amor.
Ella és per dins i no per fora...
Diguem, sincerament, què és el que veus tu?
[Abre tus brazos fuerte i déjame entrar...]
2 comentaris:
Foto por Carlos Rincón.
Diuen que perquè els altres et vegin com tu vols, tu has de ser la primera en veure-t'hi, perquè en el fons el que els altres veuen no és més que el reflex del que ens creiem que som...
Publica un comentari a l'entrada